A nivell internacional, l’EBC va arrancar en el 2010, el nombre d’empreses que recolzen esta iniciativa ha crescut a més de 1750, i procedixen de tots els continents. La primera “semilla” de l’economia del bé comú que va aterrar a Espanya va ser un vídeo de 13 minuts sobre el model, lloc en circulació per attac.tv. En poc de temps, ho van veure veure 100.000 persones. En menys de dos anys, es van fundar “campos d’energía” per a la difusió i aplicació local del model. Incansablement, el periodista i expert financer Paco Álvarez parlava d’una economia “de baix arriba” en mitjans de comunicació i conferències públiques. Prompte emprenedors i alcaldes es van unir al moviment naixent, que des del primer moment va despertar molt interés en les universitats, en facultats molt diverses.
Hui, quatre anys després de la germanització de l’EBC a Espanya, hi ha cinc associacions legals: una federal i quatre regionals, a Catalunya, Canàries, País Basc i València. S’han format nodes de treball que desenrotllen ferramentes per als grups pioners-empreses, municipis i universitats-, en els que cada persona, amb les seues qualificacions individuals, pot implicar-se i fer les seues aportacions. Els processos participatius i de voluntariat són fonamentals, molts voluntaris estan arrelats en les economies alternatives i molts estan compromesos amb diverses iniciatives fent de pont. Pareix que la necessitat d’una alternativa integral, d’un altre model econòmic, és global. Segons una enquesta de la Fundació Bertelsmann un 88 per cent dels alemanys enquestats desitjava “un nou orde económico”, a Àustria la xifra va ascendir a un 90 per cent.
L’anàlisi d’estos resultats és que cada vegada més persones són conscients que esta “crisis” actual no és una crisi econòmica o financera aïllada, sinó que té moltes més cares: les bambolles especulatives, la desocupació, el repartiment desigual, el canvi climàtic, la deficiència energètica, les fams canines, el consumisme, la perduda de sentit, la perversió de valors i la soscavació de la democràcia estan relacionats i són símptomes d’una crisi general del sistema.
