Per què és fonamental introduir l’Economia del Bé Comú en la Formació Professional

ENTREVISTA A L’EQUIP CONSULTOR DEL PROJECTE TRANSFORMANT EL NOSTRE MÓN EN L’FP

María Amigo, Raquel Gómez Alonso i Pedro Olazabal expliquen el rerefons del treball que estan realitzant amb estudiants i professorat d’Administració i Finances; les reaccions que es troben i els objectius d’aquesta iniciativa que proposa una altra manera de fer educació cap a l’empresa.

EBC en l’FP de l’IES Botànic Cavanilles de la Vall de Uxò

 

Dues consultores i un consultor de l’Economia del Bé Comú de València i Castelló seran responsables de demostrar, amb pautes pràctiques i concretes, a l’alumnat i al professorat d’Administració i Finances de la Formació Professional, que existeix una altra manera de fer educació cap a l’empresa pensant en el benestar de la comunitat i no sols en omplir la butxaca.

En altres paraules, que es pot crear valor econòmic tenint en compte l’impacte positiu a nivell mediambiental i social de la nostra activitat. No és poca cosa, tenint en compte que l’alumnat d’aquests cicles s’està formant justament per a desenvolupar un projecte de simulació empresarial el més pròxim possible a la realitat.

María Amigo, Raquel Gómez Alonso i Pedro Olazabal conformen l’equip de l’EBC triat per la Fundació Novessendes per a arribar a, almenys, 365 estudiants i 85 integrants del professorat d’FP de diferents instituts de la Comunitat Valenciana, amb els valors de l’Economia del Bé Comú: transparència i participació democràtica, sostenibilitat ambiental, dignitat humana, justícia social i solidaritat.

Una iniciativa finançada per la Generalitat Valenciana sota el títol “Transformant el nostre món, educant en principis i valors de l’Economia del Bé Comú en Formació Professional”.

No és poca cosa, tenint en compte que l’alumnat d’aquests cicles s’està formant justament per a desenvolupar un projecte de simulació empresarial el més pròxim possible a la realitat.

L’estratègia educativa de Novessendes d’introduir els valors de l’EBC a les aules ve d’un llarg recorregut. Des de fa almenys quatre anys l’organització de Betxí ve promovent en centres educatius de la Comunitat Valenciana aquest model de gestió respectuós, que cuida no sols l’aspecte econòmic sinó l’impacte de les activitats sobre l’entorn a tots els nivells. La trajectòria d’aquesta iniciativa es troba documentada en la web www.futursostenible.org

Ara, per a conèixer de primera mà el treball en aquesta fase que abasta dos anys en FP, fins a 2023, conversem amb l’equip de persones consultores, els qui estan emprenent l’etapa pilot del projecte en l’institut Botànic Cavanilles de La Vall d’Uixó. Després d’aquest període de prova i perfeccionament de la pedagogia, el projecte s’estendrà a diferents centres de les províncies de Castelló i València. De fet, el projecte manté oberta la finestra d’inscripció per a professors i professores de Formació Professional que vulguen participar l’any pròxim.

 

 

«VAL, LA PASTA ÉS UNA MOTIVACIÓ, PERÒ HEM DE VEURE ALTRES QÜESTIONS FONAMENTALS»

 

– Novessendes: Per què consideres que és important fomentar l’EBC en aquest nivell educatiu de Formació Professional?

Maria Amigo
Maria Amigo, consultora de l’EBC

– María Amigo: Els valors que fomenta i promou l’EBC són essencials en qualsevol nivell educatiu, des d’infantil fins a la universitat. No obstant això, en l’FP cobra especial importància, ja que són uns estudis molt enfocats al món laboral i de l’emprenedoria. Per tant, que l’alumnat conega altres maneres de fer empresa em sembla fonamental, tant si decideixen emprendre com si decideixen treballar pel seu compte.

 

– Pedro Olazabal: Sens dubte, és fonamental en tots els nivells educatius. Ara bé, l’FP és molt pràctica, molt pragmàtica i forma professionals que, normalment, acaben muntant microempreses. També empreses que donen ocupacions a altres persones i que, a vegades, són molt grans. Encara que el perfil més aviat és el d’una lampisteria, una casa d’instal·lació d’aire condicionat o una botiga o taller. I, normalment, aquest tipus d’empreses xicotetes tenen un perfil alié a tot el que haja de veure amb generar impacte social i sostenibilitat.

Pedro Olazabal, consultor de l’EBC

Però, d’altra banda, sí que tenen una cultura molt arrelada al territori i a generar economia local. Llavors, resulta essencial promoure en aquestes persones que, al moment de muntar el seu taller o lampisteria, pensen que estan generant economia local, i que a més poden generar un major impacte positiu, tant social o ambiental, si prenen determinades mesures que no solen tindre cost.

El teixit empresarial a Espanya està molt ple de micro PIMES. I si les micro PIMES no tenen en compte aquest tipus d’aspectes, serà difícil aconseguir transformacions de gran importància.

 

– Raquel Gómez Alonso: Sens dubte, l’Economia del Bé Comú serveix en l’àmbit d’FP i serveix en qualsevol nivell educatiu. Hem vist amb aquest projecte que, fins i tot sense fins comercials, les idees basades en l’EBC són interessants fins i tot en l’ESO.

Ara bé, l’FP representa una eixida des de la qual la major part d’estudiants treballarà a empreses molt tècniques o, fins i tot, directament munten la seua pròpia empresa. Per tant, és fonamental que contemplen els valors de l’EBC des de la base de la constitució dels seus projectes.

 

Raquel Gómez, consultor de l'EBC
Raquel Gómez Alonso, consultora de l’EBC

Això els permet fixar un nord a partir d’un model empresarial que té en compte els 3 plans: la sostenibilitat ambiental, l’aspecte econòmic i el social. I aquesta visió és la que estem transmetent en els instituts a estudiants que tenen com a objectiu muntar-se un model pilot d’empresa.

Analitzem quin és el propòsit social del projecte que es volen muntar, quines necessitats cobreix… Sí, bé, la pasta és una motivació, però també hem de veure altres qüestions fonamentals: quin propòsit de fons tens, quin propòsit ambiental, quin propòsit social… A vegades són coses que la gent ni tan sols té en compte. Llavors, veurem quin tipus d’empreses muntem i per a què.

 

CANVIAR LA CULTURA QUE UNA EMPRESA NOMÉS HA DE GENERAR DINERS.

– Novessendes: Què esperes personalment que obtinga l’alumnat, d’una banda, i el professorat per un altre, després del projecte?

– María Amigo: L’objectiu principal del projecte és aconseguir que assignatures relacionades amb l’emprenedoria impulsen en l’alumnat la necessitat de crear empreses amb triple impacte positiu: econòmic, social i mediambiental. Ja no té sentit crear empreses amb l’únic objectiu de guanyar diners. Les empreses del futur seran ètiques i sostenibles, o simplement no seran. La normativa, ciutadania i el planeta ja ens estan marcant aquest camí.

Amb els tallers i materials que estem preparant, esperem que qualsevol docent de cicles formatius que done assignatures d’iniciativa emprenedora puga transmetre a l’alumnat les claus per a aconseguir que els seus projectes empresarials tinguen el major impacte positiu en les tres esferes de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental.

L’objectiu principal del projecte és aconseguir que assignatures relacionades amb l’emprenedoria impulsen en l’alumnat la necessitat de crear empreses amb triple impacte positiu: econòmic, social i mediambiental.
María Amigo

 

– Pedro Olazabal: Sí, seria interessant canviar en l’alumnat el concepte que les empreses estan només per a guanyar diners i que «què és això de la gestió ambiental?» És a dir: canviar aquest enfocament cultural de lucre per se i entendre que l’empresa pot i deu generar impacte positiu, tant en els seus propis serveis com en les seues operacions.

D’altra banda, que vegen que moltes d’aquestes qüestions que planteja l’EBC són relativament senzilles per als models de negocis que volen muntar. I que tinguen en compte des del principi quines coses poden posar en marxa per a generar més impacte positiu: coses xicotetes i pragmàtiques. No crec que hàgem de passar a un nivell molt profund de sostenibilitat i d’impacte. Sinó conscienciar sobre que les empreses poden i deuen fer coses positives per la societat i el medi ambient.

Quant al professorat, també en aquesta línia volem conscienciar i sensibilitzar que les empreses no sols estan per a guanyar diners. I oferir-li pautes pràctiques per a treballar amb l’alumnat sobre què pot fer per a això concretament una empresa, així com aprofundir en quin significat té tot això.

Considerem rellevant que el professorat tinga en compte els impactes ambientals que hi ha darrere d’una empresa, quines metodologies i eines serveixen per a avaluar aqueixes repercussions, i com poden reduir-se. O que comprenguen el concepte d’economia circular.

Quant al professorat, també en aquesta línia volem conscienciar i sensibilitzar que les empreses no sols estan per a guanyar diners.
Pedro Olazabal

Respecte de les plantilles de treball, que comprenguen quines relacions hi ha entre el clima laboral, el benestar de persones treballadores i la productivitat de l’empresa.

En aquest sentit, ens interessa que coneguen els plans d’igualtat i els seus avantatges. Que analitzen quin substrat social existeix i pel qual s’han de confeccionar plans d’igualtat. Hi ha una bretxa que és molt profunda i que a més és constant. Encara que hi ha millores, no són el ràpid que ens agradaria.

En els pròxims anys, desitgem que el professorat incorpore algunes d’aquestes qüestions a la seua guia didàctica per a confeccionar una empresa. Hem vist com realment es pot fer, així que ara pretenem que ho prenga com a propi. I que impartisca l’assignatura d’una manera diferent, tenint en compte aspectes com: quins són els proveïdors, quins temps de pagament fan i quines implicacions té…

 

– Raquel Gómez Alonso: Sí, hem evidenciat en les sessions que l’alumnat ni tan sols s’havia plantejat aspectes com: Has tingut en compte l’impacte ambiental de la teua empresa?; Quina forma jurídica té la teua empresa?; Saps que existeix el cooperativisme?; Has tingut en compte amb quins proveïdors treballaràs?; Com actuen respecte de l’entorn, de la dignitat humana al llarg de la cadena de subministrament…?

Espere que l’alumnat es qüestione aquestes coses, ja que estan a les portes del món empresarial. Sobretot, en aquest mòdul, d’Administració i Finances, espere que facen les coses una miqueta millor que ho fa l’empresa tradicional, que solament té com a objectiu guanyar pasta.

Quan preguntem a l’alumnat: per què t’has plantejat aquest model d’empresa? La majoria responia: «perquè ací a La Vall d’Uixó no hi ha res semblant» o «Perquè es guanya pasta amb això».

Clar, però, quan deixe de ser moda, continuaràs guanyant pasta? Què et quedarà llavors?

Sobretot, en aquest mòdul, d’Administració i Finances, espere que facen les coses una miqueta millor que ho fa l’empresa tradicional, que solament té com a objectiu guanyar pasta.
Raquel Gómez Alonso

Al llarg de les sessions d’aquesta etapa pilot els hem mostrat empreses de l’EBC que existeixen a Castelló, que són un munt. Llavors han pogut veure que hi ha projectes reals que funcionen segons aquest model. I a més que funcionen molt bé, en el seu propi territori. Per exemple, l’Hotel Voramar o Cuinatur.

També els hem mostrat exemples de cooperatives i empreses hoteleres que de poc s’estan ficant en aquest esquema. Han analitzat com es pot continuar fent empresa de manera tradicional, és a dir, malament, sense pensar en la comunitat, i com poden fer-ho bé. I a més l’èxit que estan tenint les empreses que el fan així.

Respecte del professorat? Volem oferir formació, recursos i ferramentes perquè analitzen el pla d’empresa des d’altre punt de vista. Els docents són grans professionals i coneixen al mil·límetre els continguts que determina el programa i el currículum, amb els seus punts forts i no tan forts. Cada vegada són més els membres del professorat interessats a aplicar altre model de visió empresarial, però de vegades no tenen el temps i els recursos suficients. Per això amb el programa, treballem amb familiaritat oferint-los uns tallers de mostra i estem creant recursos didàctics basats en un altre tipus d’empresa que està proposant models innovadors basats en la sostenibilitat social, mediambiental i econòmica. I que al final aquestes iniciatives tenen més possibilitat de romandre en el mercat.

A partir d’ací, el professorat podrà parar-se a analitzar i repensar quan, per exemple, en elaborar la simulació d’empresa real li indiquen a l’alumnat: «en fer el balanç financer, el primer que han de fer és reduir els sous de la plantilla”.

Hem acordat amb professorat i alumnat que tothom té dret a un salari digne. I fins hem establert quin és el salari digne i que és viable econòmicament. En definitiva, que tinguen en compte la part social i ambiental quan acaben la proposta econòmica d’empresa.

El professorat podrà frenar-se a analitzar i repensar quan, per exemple, en elaborar la simulació d’empresa real li indiquen a l’alumnat: «en fer el balanç financer, el primer que han de fer és reduir els sous de la plantilla”.
Raquel Gómez Alonso

Tot això també és un repte per al professorat, perquè està molt centrat en la innovació, la qual cosa és molt important, òbviament, però sense tindre en compte altres aspectes. I han de comprendre que la innovació pot vindre a partir d’altres models d’empresa més respectuoses.

A escala ambiental, insistisc molt en aspectes com la capacitat de càrrega del planeta; que els recursos naturals no estaran pels segles dels segles; que tenim un problema molt seriós d’emergència climàtica; i sobre les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Tots aquests temes ens afectaran també com a empresa, per molt xicoteta que siga. Per això, els inste que òbriguen els ulls i que comencen a pensar que això pot ser una amenaça, però també pot ser una oportunitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *